CULTURA TAILANDESA

 Tailàndia és un país situat a al sud-est asiàtic, és el meu país preferit i al que més desitjo viatjar. La seva capital és Bangkok, una ciutat plena d’edificis tradicionals d’aquest país tan ric a nivell de cultura, certamen influenciada pel budisme i amb trets de cultures d’alguns països veïns com Myanmar, Laos, Camboya, i incús de la Xina , una mica més llunyana.

RELIGIÓ:

Segons els càlculs, la gran majoria de la població tailandesa forma part de la religió budista, aproximadament un 95% d’aquesta. En aquest país també hi ha unes minories religioses: l’islam i el cristianisme. El govern accepta al cent per cent ala religió principal d’aquesta zona geogràfica, per tant, els monjos tenen una gran quantitat d’avantatges fiscals. A Tailàndia es poden trobar una gran quantitat de cases petites construïdes de fusta on es diu que hi viuen esperits, una de les seves creences religioses, i la gent els ha de tractar molt bé, ja que si no pensen que aquests es revelaran i començarà un caos gigantesc, aquestes cases, majoritàriament, estan obertes al públic per a que aquest hi pugui deixar menjar per als suposats esperits i per a que així no s’enfadin.

ESPORT: 

L'esport més popular és el futbol i, com a segon lloc, el Muay Thai, més conegut com a Thay Boxing. La dansa cultural també és molt important dintre de la seva cultura. Un altre esport que practiquen solament les comunitats indígenes més importants és el trakraw, una especie de voleibol que es juga amb els peus.

COSTUMS: 

A Tailanda s’utilitza el salut del wai, on s’han de ajuntar els dos palmells de les mans i inclinar lleugerament el cap. És de mala educació, per la seva creença de que el peu és la part més bruta del cos i el cap la més neta i digna, aixecar el peu a una altura superior que el cap, a més a més, tocar a algú amb el peu (volent o sense voler) és un gest inadequat absolutament, per això, les persones envoltades i banyades d'aquesta cultura, quan s'asseuen, intenten amagar els peus per aquesta creença. Seguint amb aquestes normes socials, també està molt mal vist trepitjar una moneda tailandesa, ja que porta una icona de la cara del rei, i aquesta tocaria amb el peu. Als temples està completament prohibit senyalar al buda amb els peus, cal recordar que el buda és el seu Déu.

Una altra cosa xocant des del punt de vista de la nostra cultura occidental, són els pocs gestos d’amor entre les parelles en un àmbit públic, no se’n arriben ni a veure d’agafades de la mà, en canvi, entre amistats sí que se sol mostrar més afecte.

Els monjos tenen unes normes molt estrictes, tenen absolutament prohibit tocar-se físicament amb qualsevol dona, per tant, quan aquestes van a oferir ofrenes i les han de portar als monjos, ells preparen una especie de manta que la deixen al terra per a què la dona dipositar la seva ofrenda allí i així no donar-li directament i evitar els contactes físics. Per a col·locar els bàlsams que col·loquen els monjos, per a les dones utilitzen pals o espelmes. A part, als temples, els monjos es col·loquen en unes tarimes, ja que en aquestes condicions, els caps dels monjos ha d’estar més elevat que el dels altres habitants. 

CUINA:

La cuina tailandesa, té la costum de barrejar 4 dels gustos essencials (salat, dolç, agre i amarg). El gust dolç l’aconsegueixen amb sucre, fruita, pebre dolç…, el gust salat amb salsa de soja o salsa de peix majoritàriament. Per al picant utilitzen la guindilla i per a l’agre el vinagre, el suc de llima i el tamarindo.

La majoria de receptes tailandeses intenten barrejar el màxim d’aquests sabors i a part també s'utilitzen moltes espècies, com l’all, l’albahaca, el comí...

FESTIVITATS:

La festivitat tailandesa més important és l’Any Nou Tailandès (Songkran), que es celebra el 13 o 15 d’abril de cada any. Es celebra a l’acabar-se l’estació seca i al començar el calor, per això és costum llançar-se a l’aigua (concretament a una amb la que es renta anteriorment el buda i les mans de persones grans).

Una altra festivitat important és el Loy Krathong, en aquesta festa, la gent tailandesa, posa a flotar el Krathong; una barca construida amb l’escorça d’un arbre plataner decorat amb flors, fulles, espelmes… El significat d’aquesta festivitat és el següent: deixar anar les empipades i començar una nova vida en bon peu.